Cicle de conferències en col·laboració amb l'Institut Français de Barcelona: Amor, amor. Repetició, invenció.

En aquesta època, en la qual els estereotips clàssics de l'amor estan en desús i els nous canvien sense parar, què podem dir sobre les formes de la vida sexual i amorosa dels subjectes? quin impacte ha provocat la irrupció de les noves tecnologies en la trobada amorosa i en la qualitat dels llaços afectius? què poden crear de nou?

L'amor cortès o l'amor a Déu dels místics són invents que van col·locar l'amor enfront d'un objecte inassolible, inescrutable, incorporal, però al mateix temps localitzable. Són invents conquistats, de la cultura.

La psicoanàlisi és una experiència el ressort de la qual és l'amor. Un amor automàtic es dirigeix a aquell al qual se li suposa un saber sobre alguna veritat pròpia que s'escapa. És l'amor de transferència, que Sigmund Freud va descobrir al món com una cosa necessària per a accedir a l'inconscient.

Per a Freud tot amor és repetició. Quan s'estima no es tracta d'una trobada sinó d'un retrobament, ja que hauria existit un temps anterior en el qual s'hauria trobat un objecte d'amor fonamental, que determinarà tota elecció futura.

Jacques Lacan revaloritza l'amor. Estudiant les seves lògiques arriba al punt de considerar-lo invenció. Hi hauria així diferents tipus d'amor i la possibilitat que un mateix subjecte accedís a un amor distint, més digne, per estar menys atrapat en la repetició de la seva impotència enfront dels diferents modes de “l'altre no m'estima prou”.

També li dona un estatut d'Un, que es contraposa a la idea de la mitjana taronja o de l'ànima bessona. L'amor en la seva articulació amb el desig i el gaudi, en cadascun, es fa laberint. L'amor treballa per al gaudi i no ho sap, emmascara el desig.

Lacan desenvolupa al màxim la idea que no pot haver-hi afinitat amb l'inconscient d'una altra persona, la qual cosa planteja una paradoxa: al mateix temps que és un problema per a les relacions amoroses, és la via que permetria sortir de la perplexitat en la trobada amb l'altre, amb les seves incalculables conseqüències:Com és pensable que l'altre adori el seu cos i no el meu?

Proposem dues trobades sobre l'amor, amb la idea d'obrir-nos a una recerca sobre el seu estat, les seves formes actuals, i els seus modes d'inscripció en els subjectes. El desig d'aparellar-se continua sent actual? Les parelles que es fan basen la seva relació en l'amor? Com es tracten els seus esculls, el seu decaïment, els seus murs?Què revelen el cinema o la literatura sobre aquest tema?

TROBADES:

16 de febrer

L’amor com invenció.

Convidats: Marta Marín-Dòmine y Iván Ruiz

Modera: Pepa Freiría

1 de juny

L'amor en el present.

Convidats: Inés García y Eugenio Díaz

Modera: A determinar

CALENDARIO

Dilluns a les 19h

16 de febrer

1 de juny

PRESENCIAL

A l'Institut Français de Barcelona

C/Moya, 8. Barcelona

Per a més informació: https://www.institutfrancais.es/barcelona/evento/biblioteca-del-campo-freudiano-de-barcelona-amor-amor-repeticion-invencion/