Cicle de conferències en col·laboració amb l'Institut Français de Barcelona: Amor, amor. Repetició, invenció.

En aquesta època, en la qual els estereotips clàssics de l'amor estan en desús i els nous canvien sense parar, què podem dir sobre les formes de la vida sexual i amorosa dels subjectes? quin impacte ha provocat la irrupció de les noves tecnologies en la trobada amorosa i en la qualitat dels llaços afectius? què poden crear de nou?

L'amor cortès o l'amor a Déu dels místics són invents que van col·locar l'amor enfront d'un objecte inassolible, inescrutable, incorporal, però al mateix temps localitzable. Són invents conquistats, de la cultura.

La psicoanàlisi és una experiència el ressort de la qual és l'amor. Un amor automàtic es dirigeix a aquell al qual se li suposa un saber sobre alguna veritat pròpia que s'escapa. És l'amor de transferència, que Sigmund Freud va descobrir al món com una cosa necessària per a accedir a l'inconscient.

Per a Freud tot amor és repetició. Quan s'estima no es tracta d'una trobada sinó d'un retrobament, ja que hauria existit un temps anterior en el qual s'hauria trobat un objecte d'amor fonamental, que determinarà tota elecció futura.

Jacques Lacan revaloritza l'amor. Estudiant les seves lògiques arriba al punt de considerar-lo invenció. Hi hauria així diferents tipus d'amor i la possibilitat que un mateix subjecte accedís a un amor distint, més digne, per estar menys atrapat en la repetició de la seva impotència enfront dels diferents modes de “l'altre no m'estima prou”.

També li dona un estatut d'Un, que es contraposa a la idea de la mitjana taronja o de l'ànima bessona. L'amor en la seva articulació amb el desig i el gaudi, en cadascun, es fa laberint. L'amor treballa per al gaudi i no ho sap, emmascara el desig.

Lacan desenvolupa al màxim la idea que no pot haver-hi afinitat amb l'inconscient d'una altra persona, la qual cosa planteja una paradoxa: al mateix temps que és un problema per a les relacions amoroses, és la via que permetria sortir de la perplexitat en la trobada amb l'altre, amb les seves incalculables conseqüències:Com és pensable que l'altre adori el seu cos i no el meu?

Proposem dues trobades sobre l'amor, amb la idea d'obrir-nos a una recerca sobre el seu estat, les seves formes actuals, i els seus modes d'inscripció en els subjectes. El desig d'aparellar-se continua sent actual? Les parelles que es fan basen la seva relació en l'amor? Com es tracten els seus esculls, el seu decaïment, els seus murs?Què revelen el cinema o la literatura sobre aquest tema?

Comissió organitzadora: Maria José Freiria, Catherine Salamanca, Trinidad Valente i Oriana Novau.

1ª Trobada - 16 de febrer

L’amor com invenció.

Convidats: Marta Marín-Dòmine y Iván Ruiz

Modera: Pepa Freiría

Presenten:
Marta Marín Domine. Escriptora i investigadora.
La sostracció del cos femení, una resposta al fracàs de l'amor?

El desacord entre els sexes és un dels malestars que permea la cultura al llarg dels segles. Ironitzat, criticat, caricaturitzat, com si així se li rebaixés la importància, ha donat, com una de les seves múltiples respostes, la sostracció del cos femení, és a dir, un rebuig als llaços de l'amor heterosexual.
Donant-nos suport en algunes obres literàries escrites per dones, entenent-les com una resposta al malestar amorós, les farem dialogar amb dues tesis lacanianes: la que creu en l'amor com a límit al gaudi i la que afirma la inexistència de la relació sexual.

Iván Ruiz. Membre de l’ELP i l’AMP
S'estima amb l'inconscient i fonamentalment en la ignorància

L'amor té per a la psicoanàlisi un lloc eminent, perquè la demanda d'un analitzant és sempre una demanda d'amor. D'aquí sorgeix una teoria de l'amor concebuda a partir de la transferència.
Ara bé, l'amor per a Freud no és l'amor per a Lacan, encara que en distingir-los continuem sostenint que l'experiència d'un anàlisi demostra la incidència directa de l'amor en la pulsió.
De què està fet llavors aquest fenomen, el de l'amor, que necessita sempre reinventar-se? Del fet que la demanda d'amor és la demanda de res, i que l'altre, quan respon, ho fa amb el que no té, això és amb la seu ser.

Modera: Pepa Freiría. Membre de l’ELP i l’AMP

2ª Trobada - 15 de juny

L'amor en el present.

Convidats: Inés García y Eugenio Díaz

Modera: Oriana Novau

Presenten:

Eugenio Díaz, psicoanalista membre de l'associació mundial de psicoanàlisi (AMP) i de l'escola lacaniana de psicoanàlisi (ELP)

De l'amor idealitzat a l'amor com a suplència. Què es pot esperar avui de l'amor?
Partim d'una constatació, l'amor no va sense la seva idealització. Idealització que més enllà de l'individual, aconsegueix una producció discursiva compartida, fins i tot una mitologia.
L'amor fa senyals. Ho testifiquen les lletres de les cançons, la poesia. S'escolta en el dir quotidià; en les formes de les trobades amoroses; en les demandes en les consultes per la insistència del joc de l'amor com a “contingència fora de càlcul”.
En les paraules d'amor.
D'un altre costat, amb l'aforisme lacanià “no hi ha relació sexual” -és a dir el fet mateix que no hi ha inscripció simbòlica que garanteixi l'harmonia entre els subjectes-, l'amor apareix com a suplència, com a intent de vel d'aquesta impossibilitat.
De l’idealització a suplència, hi ha algun lloc per a un “amor més digne” que el de la xerradissa, que el del seu costat “còmic”, donat per la seva naturalesa profundament narcisista?

Inés García López, professora de la universitat Rovira i Virgili (URV) i sòcia de la seu de Barcelona de la comunitat de Catalunya de l'escola lacaniana de psicoanàlisi (ELP)

L'exili de l'amor
La transformació de l'amor en objecte de consum, la crisi del règim de la diferència sexual i la crítica a l'amor romàntic han incidit en l'aparició de noves formes relacionals en les quals s'inscriu avui dia el vincle amorós, així com en noves invencions destinades a venir al lloc de la relació sexual que, tal com planteja Lacan, no existeix.
A partir d'aquestes coordenades, és possible sostenir els ideals simbòlics que donaven consistència a l'amor o l'experiència amorosa contemporània només pot desplegar-se des d'una certa distància respecte de l'ideal?
Discutirem si ens trobem davant una forma d'exili de l'amor, accessible tan sols de manera fragmentària i a través dels residus simbòlics que encara conserven la seva eficàcia.

Modera: Oriana Novau Onrubia, psicoanalista membre de la AMP i la ELP i directora de la BCFB

CALENDARIO

Dilluns a les 19h

16 de febrer

15 de juny

PRESENCIAL

A l'Institut Français de Barcelona

C/Moya, 8. Barcelona

Per a més informació i inscripcions: https://www.institutfrancais.es/barcelona/evento/biblioteca-del-campo-freudiano-de-barcelona-amor-amor-repeticion-invencion-el-amor-en-el-presente/