• CONTACTE

Recursos: Revistes

Revista de la asossiació TEAdir. Abril 2025
PortadaAtelier nº9.

Preámbulo

Lo imposible, a lo largo de la enseñanza de Lacan, puede tomar diferentes acepciones según el recorte que se haga y el paradigma que sustente su elaboración1: lo imposible de decir, lo imposible de soportar, lo imposible de escribir. Quizás, todas ellas, apunten en el fondo -de distinta manera- a los atolladeros con los que él mismo se topaba a medida que avanzaba en su construcción y que, en El Seminario 11, nombrará como lo real, “lo real como lo imposible”2.

El título de este número toma prestado su nombre de la última Jornada organizada por la Associació TEAdir: “Una práctica de lo imposible, entre varios”3. De entrada, resulta un título contradictorio: ¿Cómo es posible hacer una práctica de lo imposible? Se trata de dar cuenta, en los trabajos que este número reúne, de cómo a partir del imposible con el que el sujeto autista o psicótico se ve confrontado, llegar a abrir una brecha por la cual, siempre de manera contingente, “algo de lo real puede cambiarse por medio de una cierta operatividad de lo simbólico”4. Esto es posible, para las instituciones que se ordenan bajo el sintagma de la práctica entre varios, mediante un tratamiento de la transferencia, más específicamente, a través de su pluralización.

Sin embargo, el sujeto que llega a la institución tampoco lo hace absolutamente desvalido. Detrás del desarreglo aparente, trae con él una cierta construcción, alguna modalidad de respuesta cuya lógica testimonia de la manera en que ese sujeto se las ha podido arreglar, no sin dificultades, con aquel insoportable. Esta respuesta singular es el índice subjetivo que constituye su carta de presentación, que la institución decide alojar.

Por ello, la práctica entre varios es una práctica orientada por el núcleo real de la experiencia. El desafío toma la forma de una pregunta: ¿cómo poder introducirse en tanto partenaires en ese trabajo que el sujeto, incansable, lleva adelante frente a su propio insoportable, que anida en lo más recóndito de su ser? ¿Cómo “provocar un encuentro”5 inédito que le permita, a través de su síntoma, acceder a una articulación más vivible entre el goce y el lenguaje?

Por ello, en este número, hemos escogido como texto de orientación La práctica entre varios o la lógica femenina de la institución de Bernard Seynhaeve, donde da cuenta de la decidida apuesta que una institución como Le Courtil lleva adelante para situar al psicoanálisis en el corazón de su funcionamiento, más allá de los ideales y del Edipo, que no deja de ser otra medida normativa. Allí el autor describe cómo una práctica entre varios tiene como condición necesaria el no-todo, sosteniéndose en una lógica femenina, que se traduce en su propio descompletamiento.

Por el contrario, el discurso del amo se sostiene en la ilusión de que aquel imposible pueda ser reabsorbido por los ideales, y así, domesticado, educado, gobernado, produciendo una torsión mediante la cual el imposible, en ese caso, quedará de su lado. El psicoanálisis, por su parte, encarna una posición ética de hacer lugar a ese real, así más no sea, como señala Lacan, para hacerle la contra6.

De ello testimonia la conferencia, tan exquisita como conmovedora, de Jean-Pierre Rouillon, en la mencionada Jornada, donde sitúa al discurso analítico -que pone en su centro el imposible como condición estructural a todo ser hablante- como el reverso del discurso contemporáneo, aquel que vocifera que todo es posible.

En la sección Monográfico, podrán encontrar una serie de trabajos de enorme riqueza clínica, que enseñan las diversas maneras que instituciones tales como Le Courtil, la Antenne o Nonette, han encontrado para responder a las invenciones singulares, sin contar con el operador del Nombre del Padre, de los sujetos que acompañan. El manejo de la transferencia, el trabajo sobre el objeto, el esfuerzo de nominación, serán algunas de las modalidades para trocar un trozo de real en beneficio de un posible lazo social. Algunas de las perlas de este número son las referencias de primera mano encontradas en dichos textos, entre otras, sobre el “saber no saber”7 de Virginio Baio, así como su propuesta de un discurso posible para operar desde la práctica entre varios, y el sintagma de “analizante civilizado”8, que Anne Lysy recorta de una indicación de Éric Laurent.

Asimismo, en la sección Ordit se halla el agalma de nuestra práctica, aquella que transmite un estilo de trabajo que se sostiene en la institución, marcado por el deseo siempre renovado de cernir el imposible ante el cual también los intervinientes son confrontados en su ardua tarea de partenaires.

Finalmente, en la sección Trama, compartimos el podcast de la imperdible conversación que algunos jóvenes de TEAdir han mantenido sobre el eje de lo imposible en la última Jornada, con pasajes apasionantes e hilarantes que ponen el broche de oro a este número.

 

luciaicardi7@gmail.com

 

 

 

Lucía Icardi es interviniente en la Associació TEAdir. Participante del Taller de estudios sobre práctica entre varios de la Associació TEAdir. Socia de la sede de Barcelona de la Comunidad de Catalunya de la ELP.

1 Miller, Jacques-Alain. Los signos del goce. Paidós, Buenos Aires, 2018.

2 Lacan, Jacques. Desmontaje de la pulsión. El Seminario, libro 11, Los cuatro conceptos fundamentales del psicoanálisis. Paidós, Buenos Aires, 2012, p. 174.

3 Jornada realizada en Barcelona, el 28 de septiembre del año 2024.

4 Di Ciaccia, Antonio. “La práctica entre varios”. L’Atelier, nº1, 2019, p. 18.

5 Di Ciaccia, Antonio. “Antenne” 110. L’Atelier, nº6, 2023, p. 39.

6 Lacan, Jacques. “La tercera”. En los confines del seminario. Paidós, Buenos Aires, 2022.7

7 Baio, Virginio. “El acto entre varios”. Véase el texto publicado en este mismo número.

8 Lysy, Anne. “Intervención e interpretación”. Véase el texto publicado en este mismo número.

Revista de la comunidad de Madrid de la ELP. Gener 2025
PortadaRevista letras lacanianas nº27.

Editorial
La construcció de la realitat
Carmen Bermúdez
Directora de Lletres

Com ja plantegem en la invitació a publicar en aquest número, prenem com a orientació el Seminari 14, La lògica del fantasma, l'últim editat en castellà fins al moment.
Submergint-nos en aquest seminari ens va sorgir la pregunta sobre què és la realitat humana per a la psicoanàlisi? i d'aquí el títol.
Lacan diu en la pàgina 17: “la realitat, tota la realitat humana, no és una altra cosa que muntatge del simbòlic i de l'imaginari”, i defineix la realitat com la confecció del fantasma.
Des que vam disposar de la traducció d'aquest text van proliferar els escrits i recerques al voltant d'aquest a les nostres escoles i hem pogut comptar amb alguns d'ells per al nostre número.

En el Dossier hem recollit els treballs que alguns dels col·legues de la EOL van desenvolupar en un espai d'escola denominat “Conseqüències de la lògica del fantasma”. Daniel Aksman, Gerardo Arenas, Pablo Fridman, Cecilia Rubinetti i Gustavo Stiglitz han tingut a bé fer-nos arribar les seves aportacions També comptem en aquesta secció amb els articles de Mariam Martín Ramos i Alejandro Tolosa.
Atès que la temàtica del nostre Dossier tenia com leit motiv el Seminari La lògica del fantasma, hem dedicat un espai a un important esdeveniment que va tenir lloc en la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, que ja ha acollit en diversos moments activitats de la nostra escola. En aquesta ocasió, fruit de la col·laboració entre la Biblioteca de l'Orientació Lacaniana de la seu de Madrid de l'Escola Lacaniana de Psicoanàlisi i el Màster en Psicoanàlisi i Teoria de la Cultura de la Facultat de Filosofia de l'O.C.M., es va organitzar un col·loqui per a presentar el Seminari 14, en aquesta facultat. Des de Lletres Lacanianes vam proposar a José Alberto Raymondi, director de la BOLM, publicar les intervencions dels participants en aquest acte. Així comptem amb els textos de Jorge Marugán, Marco Focchi, Santiago Castellanos i Jorge Alemán.

Per a la nostra habitual secció de Passada, a conseqüència de la crisi que s'havia produït a les nostres escoles en relació a la passada, no comptàvem amb testimoniatges perquè els AE nominats anteriorment havien arribat al final del seu exercici i els recentment nominats encara no havien testimoniat. Atès que ens trobàvem en període de reflexió i conversa i havia tingut lloc recentment el Seminari de l'Escola sobre la Passada, li demanem a dues dels participants en aquesta trobada, Esperanza Molleda i Oscar Ventura, les seves intervencions que són elaboracions a partir del treball realitzat en les comunitats de Madrid i València, respectivament.

En Ciutat comptem en aquesta ocasió amb sengles textos de Claudia González i Magda Mataix, col·legues de la seu de Barcelona, producte del curs “Cos i escriptura” impartit per totes dues en la Escola Bloom de Barcelona.

Bona lectura!

Carmen Bermúdez
Directora

Revista de la EOL. Argentina. Novembre 2024
PortadaRevista lacaniana de psicoanálisis nº36.

“El significant seria la clau de la teoria de les pulsions. La metonímia de la cadena significant sembla donar raó del desplaçament de les pulsions, de la seva ex-sistencia [...] El significant explica el desordre de les pulsions, pel fet que aquestes no estan integrades harmoniosament en el ser parlant”.

Jacques-Alain Miller

 

Índex

Editorial, Alejandra Glaze

 

LA ORIENTACIÓN LACANIANA

La pulsión y el significante, Jacques-Alain Miller

 

LEER LACAN - PULSIÓN

Lo indomesticable de la pulsión, Oscar Zack

El misterio del cuerpo hablante, pulsión y síntoma, Mónica Gurevicz

¿Qué es la sublimación? De la transgresión a la manipulación, Patricia Moraga

Dignidad, Manuel Zlotnik

Lo que el sinthome trata de la pulsión, Pablo Requena

Wisstrieb y el horror de saber, Celeste Viñal

Una lectura dialéctica de la pulsión, el horror y el deseo de saber, Blanca Sánchez

Quehacer del silencio, Silvia Perassi

Avatares de la pulsión, Adriana Lafogiannis

 

LEER LACAN - PRIMEROS ESCRITOS DE JACQUES LACAN

Los escritos “inspirados” de Lacan, Silvia Elena Tendlarz

Primeros escritos: Esquizografía, Silvia Baudini

La paranoia estructural, Miguel Furman

Primeros escritos: leer a la letra, Lucas Leserre

Leer après-coup, Carolina Alcuaz

Lo verdadero es siempre nuevo, Daniela Fernández

Estructura de las psicosis paranoicas, Stella López

Notas sobre lo singular, Luján D’Addona

 

EL PASE - Enseñanzas del cartel del pase H11

Leer la cicatriz, Irene Kuperwajs

Mi experiencia en el Cartel del pase, Damasia Amadeo de Freda

¿Desde dónde partir?, Florencia Dassen

Sin título, Débora Rabinovich

Fin de análisis: finalidad-conclusión, Fabián Naparstek

Conversación

 

TRANSFERENCIA DE TRABAJO

El cartel como política de enunciación

Enunciación ◊ Saber, Marina Recalde

El cartel y su producto: un lazo de enunciación, Evangelina Fuentes

Del GLM al acontecimiento de Escuela, Florencia Fernández

La enunciación como política, Maximiliano Alesanco

Conversación

 

LA PRÁCTICA DEL CONTROL

El análisis de control, Christiane Alberti

Los usos del control, Roberto Mazzuca

Breves reflexiones sobre la práctica del control, Esteban Klainer

El principio del control, Florencia María Álvarez

La entrada en control, Guido Coll

 

PERSPECTIVAS LACANIANAS

Fin de análisis, verdad mentirosa y cuerpo hablante, Laurent Dupont

Gest-à-peau: el exorcismo de lo real, Mauricio Tarrab

Notas sobre religión y angustia, Gabriela Dargentón

 

RECORRIENDO LA AMP

Cientismo y forclusión, Miquel Bassols

Mishima. Belleza, erotismo y muerte, Gabriela Camaly

Cara a cara con la locura, Pascale Fari

El salto, Hélène Bonnaud

Revista de la ELP. Marzo 2025
PortadaRevista EL Psicoanálisis 45.

Índex

 

I. Nuestra Orientación

Semblantes y sinthomes: Presentación del tema del VII Congreso de la AMP

Jacques-Alain Miller

 

II. Dosier: Comenzar un análisis

¿Con qué objeto se habla?

Ana Ruth Najles

 

Querida, esto es una puesta a prueba

Esthela Solano-Suárez

 

¿Psicoanálisis para todos?

Carmen Cuñat

 

Primera prueba

Sophie Gayard

 

En el umbral del análisis

Silvia Grases

 

Alocución del presidente entrante en la ELP en las XXIII Jornadas

Xavier Giner Ponce

 

III. Primer testimonio de la escuela Una

Suquetdepeix

Neus Carbonell Camos

 

Pasar su revuelta

Christiane Alberti

 

IV. Conferencia en las jornadas

Recorrido de un exilio

 Karolina Koreztky

 

V. El seminario del pase

“La humildad del acto”

Enric Berenguer

 

“El deseo del psicoanalista es su enunciación”

Carmen Cuñat

 

“La contingencia es lo que demuestra un real”

Lorena Oberlin Ripstein

 

Sobre el tiempo

Félix Rueda

 

Recomenzamos

Marta Serra Frediani

 

Intervención en el Seminario del pase de la ELP

Eldar, Shula

 

VI. Casos clínicos

El amor de madre como síntoma. Del desdoblamiento a la división subjetiva

Nicolás Landriscini

 

No hay análisis sin consentimiento

Patricia Heffes

 

VII. Pipol 12 se presenta

Presentación

Guy Briole

 

La familia, crisol de la lalengua

Katty Langelez-Stevens

 

Malestar en la familia. Hacia Pipol 12

Pepa Freiría

 

VIII. Variaciones

Escupir la marca que absorbe

Virginie Leblanc-Roïc

 

Dia voluptas, dux vitae

Philippe Hellebois

 

No hay relación sexual

 Jean Pierre Deffieux

 

Entrevista a Javier Echeverria. Tecnopersonas y psicoanálisis

Laura Canedo

 

IX. La parte del lector

¿Soy lo que digo que soy? Una lectura

Rosa Vázquez Santos

Grama, Argentina, 2024
PortadaCuadernos del INES 17. Clínica de la angustia

Índex

 

Presentación, Raquel Cors Ulloa

Nota Editorial, María Hortensia Cárdenas

Prólogo de Guitrancourt, Jacques-Alain Miller

 

Clínica de la angustia

Entre signo de deseo y señal de lo real, Elisa Alvarenga

 

La estructura y el objeto causa

Perspectiva del objeto en la histeria, Laura Arciniegas S.

La mirada, la astucia del obsesivo, Julieta Ravard

Estructura perversa y objeto a, Rosa Lagos

 

Conversación clínica

Del engaño, a lo que no engaña y la escritura, Fabiana Chirino O.

Interlocución, Fernando Gómez Smith y Elisa Alvarenga

a-parte, Mackling Limache

Interlocución, María Cristina Giraldo y Elisa Alvarenga

La palabra exacerbada, Viviana Berger

Interlocución, Elisa Alvarenga

 

Los objetos a

Objetos del cuerpo, objetos del deseo, Christiane Alberti

Una voz que sonoriza la mirada, Vicente Palomera

Sobre el retorno de la voz en lo real, Dalila Arpin

La angustia edípica, François Leguil

 

Debates

¿La violencia, amo de la época? Consecuencias para el sujeto, Eric Laurent

Nuevas versiones de la batalla del autismo, Eric Laurent

 

Todo el mundo es loco

¿Qué nos enseña la locura?, Elisa Alvarenga

¡Ale!, Anna Aromí

Revista de la Comunitat de Catalunya-ELP. Setembre-desembre 2024.
PortadaFreudiana nº102. Deseo de saber

"Deseo de saber" és el títol de la nostra Freudiana 102. Però, hi ha desig de saber? Trobem resposta a aquest interrogant en alguns dels textos que componen aquest volum.

Obre aquest número l'apartat Sobre els discursos i l'època i la conferència de Éric Laurent de 2017, «Principi identitari i política del símptoma», que ens sorprèn per una trista repetició: «els impasses de la política d'identitats han desembocat recentment en un veritable trauma: la derrota d'Hillary Clinton davant Donald Trump». Aquests impasses ens han tornat a portar a una nova victòria de Trump en aquests dies, una nova repetició del trauma.

Els diferents articles d'aquest apartat donen compte d'una lectura de l'època, de fenòmens com les fake news, els objectes de consum del capitalisme, la plusvàlua, el rebuig del gaudi singular, els nous feminismes, el gènere i la identitat. Marta Berenguer, Araceli Teixidó i Gabriela Galarraga escriuen textos que ens ajuden a pensar les particularitats de la nostra època.

Desitjo de saber i saber Sobre l'acte. Acte és una cosa que marca un abans i un després. Sabem que no s'és el mateix, després de realitzar un acte. I és sobre aquestes qüestions que incloem els textos de Jorge Assef, Dalila Arpin i Héctor García.

Dominique Corpelet, en el seu treball «El càrtel: una base?», ens recorda que Lacan fa del càrtel la base d'un treball, un treball de base, en i amb la base, un retorn de cadascun al treball dels conceptes fonamentals de la psicoanàlisi. I més endavant afirma: «El càrtel és el lloc on acollir i allotjar el desig de saber». Aquesta ponència al costat dels escrits de Loretta Biondi i María Guardarucci estan inclosos en l'apartat Sobre el càrtel.

Continuem endinsant-nos en un número que, en gran part, reflecteix l'activitat de la seu de Catalunya de la ELP. Clínica inclou dos treballs presentats dins del cicle SOL, Dissabtes d'Orientació Lacaniana, a l'abril de 2024, de Josep Maria Panés i meu. I un text de Soledad Bertran, presentat en les XVI Jornades de la ELP.

Sobre la praxi conté dos textos molt interessants sobre el treball dels analistes en les institucions. D'una banda, Jean-Pierre Rouillon afirma, en el seu text «Una pràctica de l'impossible, entre varis»: «hem de partir d'una posició de no-saber, no-saber com se les arregla el parlêtre… Hem de consentir a aquest no-saber, a això desconegut.» D'altra banda, «El no-tot i el col·lectiu», treball de Susana Brignoni, ens dona pistes sobre la conversa amb uns altres en el treball d'un analista en la institució: «El no-tot com a eina és una crítica. Critica l'universal, critica una certa idea de normalitat, i va en contra de l'adaptabilitat».

Seguim en el nostre recorregut per aquest número 102 i ens trobem amb Ensenyaments de la passada, apartat en el qual Enric Berenguer ha escrit un bell text: «Dir l'impossible i bé dir».

El nostre recorregut acaba en aquest racó dels llibres que és Ressenyes, lectures sobre dos llibres que van realitzar els nostres col·legues Fernando Juárez i José Manuel Álvarez.

I acaba aquí el nostre recorregut en la direcció de Freudiana també, una experiència que ha estat possible gràcies al mecanisme de la permutació que va permetre, als quals ens hem fet càrrec en els dos últims anys, posar el nostre biaix, el nostre desig particular per a sostenir una revista que viu des de fa més de trenta anys.

Per a nosaltres, Freudiana ha estat una experiència que ens ha marcat, ha facilitat trobades, lectures, converses, ha suposat dificultats i aprenentatges. I ens toca ara passar el testimoni, perquè continuï vivint…

* Editorial Freudiana núm. 102, Graciela Esebbag, Directora de Freudiana.

Associació TEAdir
PortadaAtelier nº8. Topologías de la institución

Publicació de l'Associació TEAdir concorde a l'orientació de l'Institut del Camp Freudià i del seu treball clínic i teòric entorn de la psicoanàlisi aplicada.



ÍNDEX

Preámbulo Rubén Touriño

Lecturas paso a paso

El psicoanálisis aplicado, Alexandre Stevens
Una institución y su atmósfera, Antonio Di Ciaccia

Monográfico

La construcción del espacio, Jean-Pierre Rouillon
El saber y el autismo, Jean-Pierre Rouillon
Refugiarse en el discurso, Jean-Robert Rabanel
Indicaciones para los arquitectos de Nonette, Jean-Pierre Rouillon
Los efectos clínicos de los nuevos locales en la atención de los sujetos, Jean-Robert Rabanel
¿Qué especies de espacios?, Cártel Conexión arquitectura-psicoanálisis (ECF), Nonette

Ordit. Actualidad de nuestra práctica e investigación
Algo se mueve..., Sonia Arribas
El efecto es el sujeto, con una institución que existe para alojarlo, Sofía Kolle Gabella
De la melodía y el ritmo en la voz y el autismo, Iván Ruiz
Autismo: espacio y tiempo, Iván Ruiz

Trama

¿Para quién se construye? ¿Para qué cuerpos? ¿Para qué seres?, Elizabeth Escayola


Revista Psicoanalítica publicada a Barcelona sota els auspicis de l'Escola Lacaniana de Psicoanàlisi, setembre 2024.
PortadaFreudiana 101, Algo dice con las palabras que le faltan

Alguna cosa diu amb les paraules que li falten: aquesta frase, que va sorgir de la lectura de "Consideracions sobre la histèria" de Lacan, és el títol cap al qual ens encaminem mentre elaboràvem el contingut d'aquest volum de Freudiana, contingut que gira -en part- entorn de l'Altre gaudi, enigma de la sexualitat humana, aquesta alteritat radical que implica el sexe en el parlêtre, com escriu Betina Ganim en el seu text. Com parlar, escriure sobre allò de què no hi ha paraules?

Tornem al títol Alguna cosa diu amb les paraules que li falten. Alguna cosa diuen els excel·lents articles d'aquest número: testimoniatges de passada, escrits sobre la feminitat, sobre l'enveja del gaudi Altre.

També volem reflectir en el nostre número 101 el treball realitzat pels psicoanalistes entorn de l'edició del Seminari 14 de Lacan en castellà, seminari que suposa "una embranzida a donar primacia a la lògica", com ens recorda Alicia Calderón de la Barca en el seu text. La lògica aplicada a la psicoanàlisi és "la pràctica de Lacan [...] per a posar en fórmules els conceptes de Freud", com assenyala Jacques-Alain Miller en France Culture, referència que trobem en el text d'Eugenio Díaz.

Va ser, en efecte, entorn de la figura i els conceptes de Freud que celebrem el número 100 de Freudiana a Viena, a la casa on va néixer la psicoanàlisi: va ser una trobada molt especial que ens va mostrar l'amor que els nostres lectors tenen per Freudiana. La sala d'actes de la Casa Museu de Freud estava replet de col·legues, la majoria de la nostra Comunitat de Catalunya, però també d'altres parts d'Espanya i d'Europa. Els psicoanalistes vienesos van ser els nostres amfitrions, i va néixer una relació entre la Comunitat de Viena i la nostra. A partir d'aquesta trobada va sorgir la idea de traduir Freudiana 100 a l'alemany. A l'alegria de presentar la revista en aquest lloc tan especial es va sumar -sense esperar-lo, sense programar-lo- el pont amb els col·legues de la NLS que ens van donar suport en tot moment i van decidir que Freudiana 100 es pugui llegir en alemany. Aquest número 101 recull les ponències que van tenir lloc en aquesta nit tan especial.

En l'obertura d'aquest acte vaig expressar "emoció i agraïment". Vaig dir en ella i insisteixo: "Són els sentiments que m'embarguen avui i aquí. I vull esmentar l'equip de redacció de Freudiana que, en una de les nostres múltiples reunions, enfront de la pregunta d'on anàvem a presentar el número 100, van llançar una sèrie de respostes, una més delirant que l'altra. I haig de dir que la més delirant va ser: 'la Casa Museu de Freud', a Viena. I justament, vull agrair a aquest comitè de redacció la seva vocació de treballar per a complir somnis, per a baixar a la realitat les més belles i delirants idees que se'ns ocorren".

Emoció, agraïment i alegria del treball en comú...

I d'alegria ens parla Anna Aromí en el seu text del qual extrec aquestes paraules: "Enfront d'un panorama de segregació més i més creixent i decidida, que podria portar-nos a baixar els braços, a la renúncia, al descoratjament, Lacan parla de l'alegria [...], una alegria extreta del propi discurs, de l'exercici del discurs analític com a tal".

Editorial Freudiana núm. 101, Graciela Esebbag, directora de Freudiana.

Grama, Madrid, 2024.
Portada¿Ornicar? 2, Creer


Col·lecció Ornicar ? Núm. 2
Direcció: Deborah Gutermann-Jacquet
Selecció de textos proposada per Jacques-Alain Miller i Deborah Gutermann-Jacquet per a aquest volum en espanyol, extrets de Ornicar ? 57, octubre 2023, Navarin éditeur
86 pàgines


Índex


Luminaria
Deborah Gutermann-Jacquet

LA CREENCIA DE LAS RELIGIONES

David Lemler, ¿Existe una ortodoxia judía?

Danièle Hervieu-Lèger, De la pérdida de la religión a la explosión de la creencia: una perspectiva sociológica

Rémi Brague, Entrevista sobre el Islam
Con Jacques-Alain Miller y Deborah Gutermann-Jacquet


DIATÍPOSIS DE LA CREENCIA

Jacques-Alain Miller, Los herejes


PSICOANÁLISIS

François Leguil, Anatomía de una paradoja


LA EXPERIENCIA DELIRANTE ENTRE LA VARIEDAD DE CREENCIAS Y LA CERTEZA INSOPORTABLE

Jacques-Alain Miller, Nota sobre el Unglauben


MISCELÁNEAS

Adriana Campos, ¡Goza como Dios manda!

Grama, Madrid, 2024.
Portada¿Ornicar? 1, Decir

Col·lecció Ornicar ? Núm. 1
Direcció: Deborah Gutermann-Jacquet
Selecció de textos proposada per Jacques-Alain Miller i Deborah Gutermann-Jacquet per a aquest volum en espanyol, extrets de Ornicar ? 56, abril 2023, Navarin éditeur
122 pàgines

Índex

Presentación, Deborah Gutermann-Jacquet

Decir, ser, hacer
Dan Arbib, Sobre el cógito cartesiano
Jacques-Alain Miller, El decir de Lacan, su pathos

El tiempo de decir
Florence Dupont, Presentaciones orales romanas
Didier Lett, El grito de la violación a fines de la Edad Media
Nicolas Kiès, El decir cómico en el Renacimiento

Los poderes de la elocuencia
Anne-Marie Favreau-Linder, Luciano y el mito de

Psicoanálisis
Éric Laurent, Conjeturas del saber y deseo de LOM