Cicle de conferències en col·laboració amb l'Institut Francés de Barcelona

Comissió organitzadora: 

Elizabeth Escayola, Iolanda Ferreres, Héctor García, Trinidad Valente i Oriana Novau

1ª trobade: Les dones i allò femení

Dilluns 24 de febrer de 2025 a les 19h

Què és una dona? Encara que pogués semblar una pregunta de resposta ràpida, la psicoanàlisi sempre l'ha mantinguda oberta. Sigmund Freud atribuïa a les dones un saber que no deixaven anar. Però, és una cosa que elles es reservaven? És que elles, les anomenades dones, tenien aquest saber? Els dos termes dones i femení, tot i que se'ls acostumi a fer servir indistintament, no són sinònims ni es recobreixen del tot1. Hi ha alguna cosa opaca i desconeguda per a tot ésser parlant en relació a allò femení.

Freud es va formular la pregunta: Què vol una dona?2 Ho va fer en corroborar que la maternitat no era suficient per donar compte del que realment estava en joc per a elles en relació amb el desig i el gaudi. En paraules de M. Helène Brousse “la maternitat ja no recobreix allò femení, ja no ho esgota”3, ja que, avui dia, la maternitat ha deixat de ser una obligació o un destí per esdevenir una elecció de gaudi de cada ésser parlant.

La psicoanàlisi s'ocupa del gaudi, i aquest no respon als múltiples significants proposats a la identificació que el gènere dispensa, al binari clàssic home/dona. El mateix procés d'identificació ha canviat, car no és aquell imposat per l'ordre familiar, on la dona quedava reduïda a ser la filla de, la mare de, o l'esposa de.

En parlar de diferència sexual, ens veiem enduts a fer-ho en termes del que és universal: “els” homes, “les” dones i “els” altres. Però per a la psicoanàlisi, l'universal es caracteritza per ser una veritat mentidera. Per Jacques Lacan4, el més important renovador de la psicoanàlisi després de Freud, el discurs de la psicoanàlisi exclou la dominació, i per tant, aquest discurs no té res d'universal, no es pot parlar de “els” i “les”. Aleshores, atès que l'abordatge de la sexualitat és sempre singular, es pot parlar d'un o una, d'una per una. En paraules de MH Brousse, allò femení introdueix el fracàs d'allò universal, del “per a tots igual”, en caracteritzar-se per quelcom misteriós, indicible, no localitzable i il·limitat.

La contribució de la psicoanàlisi a la causa de les dones va consistir a donar-los la paraula. Escoltar-les una per una en la seva diversitat.

Aquest cicle de dues trobades, entre la psicoanàlisi i altres discursos, ens permetrà abordar punts de gran actualitat sobre les dones, allò femení i la feminitat.

1. Brousse, Marie-Hélène, Lo femenino, Editorial Tres Haches, 2020, pp. 10

2. Pregunta que fuera formulada por Freud a Marie Bonaparte en sus diálogos epistolarios citada por E. Jones en la Biografía que hizo de Freud

3. Brousse, Marie-Hélène, Lo femenino, Editorial Tres Haches, 2020, pp. 22

4. Cf, Lacan,J., “¡Lacan por Vncennes!” (1978), Revista Lacaniana de psicoanálisis, nº 11, Grama ediciones EOL Buenos Aires, 2011, p.7

Conversen:

Lidia Ramírez

Begonya Saez

Modera:

Trinidad Valente

2ª trobada: La dona, la maternitat, amor i estrall.

Dilluns 2 de juny de 2025 a les 19h

En la primera trobada d'aquest cicle vam conversar sobre l'interrogant què és una dona? Es van donar algunes puntuacions des de la perspectiva de la psicoanàlisi i la filosofia per a pensar allò femení més enllà del gènere i de l'universal.

En aquesta segona trobada, reprendrem alguna cosa d'això, però abordant alguns altres conceptes fonamentals que ens poden ajudar a albirar el singular sobre el femení, concretament, l'estrall en l'amor per a una dona i l'estrall matern. Tant l'amor com la maternitat poden produir estrall en tant la dona queda confrontada a alguna cosa que no arriba a passar per la paraula, no pot ser simbolitzat i, per tant, apareix com a enigma.

El psicoanalista Jacques Lacan 1 dirà, “Si una dona és un sinthoma per a tot home, queda absolutament clar que hi ha necessitat de trobar un altre nom per al que l'home és per a una dona [...]. Es pot dir que l'home és per a una dona tot el que els agradi, a saber, una aflicció pitjor que un sinthome [...] Fins i tot és un estrall."; Podríem llavors formular algunes preguntes, l'amor es constitueix com a símptoma? En quin moment l'amor esdevé un estrall per a una dona?

La psicoanalista Marie Hélène Brousse 2 apunta a una resposta: “Un home, estrall per a una dona, és el que reaviva el sense límit del gaudi femení no saturat per la funció fàl·lica. No hi ha límit, diu Lacan, a les concessions que cadascuna fa per “un” home.” Reapareix llavors aquest sense límit del qual conversem en la primera trobada.

Respecte a la maternitat, la psicoanalista Estela Solano Suarez 3 escriu “Davant la crida del simbòlic que el “ser mare” convoca en elles, unes certes dones, no totes, es troben confrontades de manera passatgera o duradora amb la part d'allò femení que no pot ser simbolitzat” La maternitat, en algunes dones pot produir estrall i en la relació mare-filla també.

En la nostra pròxima trobada tindrem l'ocasió de conversar aquestes qüestions entre altres, amb una psicoanalista i una escriptora.

1 Lacan, Jacques, El Seminario, Libro 23, El sinthome, Paidós, Buenos Aires, 2011, p.99
2 Brousse, Marie-Hélène, “Una dificultad en el análisis de las mujeres: el estrago de la relación con la madre”. Disponible en: https://revistas.unc.edu.ar/index.php/eticaycine/article/view/18973/18874
3 Solano-Suárez, Esthela, “Tres segundo con Lacan”, ed. Gredos, en Barcelona, 2021, pag. 151

Conversen

Neus Carbonell

Miriam Cano, Escriptora i Traductora

Modera:

Elizabeth Escayola

CALENDARIO

Dilluns a les 19h

24/02/2025

02/06/2025

Presencial a l'Institut Francés de Barcelona

Carrer de Moià, 8, Barcelona

**Imprescindible fer la inscripció al web: www.institutfrancais.es/barcelona/