Seminari de la CdC-ELP:“L'Escola, la seva formació”

Es tracta d'un seminari que, a manera de planter, prendrà la comunitat que conformem com a Camp. Si bé el text central de la seva configuració és “Acte de fundació”, la seva organització és d'acord amb la política de recents publicacions, com ara: El nacimiento del CF, En los confines del psicoanálisis, o Cómo terminan los análisis.

Al llarg del primer quadrimestre l'eix serà el concepte d'Escola, prenent la història de les institucions analítiques tal com se succeeixen a partir dels seus impassos. Així, anirem de la IPA i la SPP a què va pertànyer Lacan, fins a la configuració actual del Camp Freudià, passant per l'EFP i l'ECF.

El segon trimestre ens centrarem en la formació que dispensa l'Escola. Com a banda de moebius amb el quadrimestre anterior, abordarem una qüestió central i realment complexa: la formació de l'analista. Es tractarà aleshores de les diferents maneres d'abordar la transmissió d'allò que, al cap i a la fi, no es pot ensenyar.

El tercer trimestre el dedicarem a les polítiques de l'Escola: el projecte Scilicet, la invenció del càrtel, les polítiques de joventut… en tant que reflex d’allò que en cada moment ha estat el que podem anomenar: “l'acció lacaniana”.

Anirem configurant el programa. Aniran sent informats.

CALENDARIO

L’Associació psicoanalítica internacional (IPA)

12/09 

Vicente Palomera: Institució i grup

Freud, S., “Psicología de las masas y análisis del yo (1921)”, Obras completas, Vol. XVIII, Amorrortu.

María Guardarucci: Doctrina i ensenyament

Sokolowsky, L., Freud y los berlineses. Del Congreso de Budapest al Instituto de Berlín, apartados “Nuevas directivas para la formación” y “El noviciado del analista”, Grama. Pp.: 233-244.

Freud, S., “Prólogo a Zhengs Jahre Berliner Psychoanalytisches Institut (1930)”, Obras Completas, Vol. XXI, Amorrortu.

Coordina: Laura Canedo

10/10

Presenten:

Neus Carbonell: Lacan a la SPP

Freud, S.,  “Análisis profano” (1926), Obras Completas tomo III, Biblioteca Nueva, Madrid, 1981.

Daniel Casellas: Doctrina i política

Miller, J-A., Escisión, Excomunión, Disolución. Tres momentos en la vida de Lacan, Parte 1 (pp. 5-108), Manantial, Buenos Aires, 1987.

Coordina: Oriol Cobacho

14/11

L’Escola Freudiana de Paris (EFP)

Presenten: Eduard Fernández y Montserrat Puig

Coordina: Lucía Icardi

Eduard Fernández: Kherem i excomunió: Lacan amb Spinoza.

Spinoza fou excomunicat amb només 23 anys quan encara no havia publicat res. El to del seu kherem va ser d’una gran duresa i l'únic en la seva època i context que quedava vigent per sempre, sense possibilitat de remissió. Lacan, en el curs del 15 de gener de 1964, parla també de la seva excomunió i es compara amb Spinoza doncs al seu kherem se li afegeix també la chammata. És a dir, “la condició de la impossibilitat de tornada”1. Es tracta de poder elaborar per què Lacan s'ubica del costat de Spinoza quant a la seva excomunió major i contextualitzar com s'hi va poder arribar, així com les repercussions que això va tenir en la història de la psicoanàlisi.

1)Lacan, J. “La excomunión”. El Seminario, libro 11. Ed. Paidós, Buenos Aires, 2012, p. 12

Montserrat Puig: El passi: des de su Proposición a la disolución de la EFP

A les sessions anteriors vam veure com la formació de l'analista estava al centre de les preocupacions de Lacan ja a la SFP, i l’abast que va tenir a la IPA.

El procediment del passi fou proposat als membres de l'ECF per Lacan com una aposta epistèmica, clínica i política. Va ser la seva resposta a les dificultats i els impassos que va trobar, des dels seus inicis, el moviment psicoanalític.

La proposta d'una Escola, en lloc d'una associació, com a institució analítica té al seu nucli aquesta proposta. El passi no és un dispositiu només de selecció dels analistes. Com assenyala Miller, el passi forma part integral de la pràctica de la psicoanàlisi i és un error teòric i una aberració pràctica considerar-lo un suplement de l'ensenyament de Lacan. Una cura psicoanalítica és equivalent a una demostració, “un procés lògic que exigeix ​​una conclusió”1. Mentre que el passi és una demostració, no val per a un de sol, sinó que valdria per a l'Escola i la transmissió: “No hi ha demostració sense comunitat. És la raó que hi hagi escola. Tenim una Escola perquè la demostració sigui possible, sigui efectiva”2.

El més subversiu del passi travessà l'EFP i va estar al centre de la seva dissolució per part de Lacan.

Revisarem alguns dels textos fonamentals de què disposem gràcies a les recopilacions de documents i textos fetes per Jacques-Alain Miller.

1)  Miller, J-A. “Sobre mutualismo”. Cómo terminan los análisis. Ed. Grama, Buenos Aires, 2023, p. 316.

2) Íbid.

12/12

Intervenen: 

• Miquel Bassols
• Jorge Sosa

Coordina: Catherine Salamanca

9/1

13/2