Lacan, l'exposició. Quan l'art es troba amb la psicoanàlisi està oberta al Centre Pompidou de Metz des del 31 de desembre del 2023 fins al 27 de maig del 2024

BCFB 2023 - 2024 Biblioteques

PRESENTACIÓN

És la primera exposició que exhibeix les nombroses obres d'art en què es va submergir el psicoanalista Jacques Lacan (1901-1981) en diferents moments del seu ensenyament. També se n'exposen altres de modernes i contemporànies que es fan ressò de les grans articulacions conceptuals de la seva teoria.

El camí intel·lectual i psicoanalític de Lacan sempre va estar acompanyat per artistes i obres d'art: des dels surrealistes, passant per Marcel Duchamp o Picasso, fins a Velázquez, Holbein, Dalí o Lucio Fontana. Lacan va sostenir, en un text sobre Marguerite Duras, que “l'únic avantatge que un psicoanalista té dret a treure de la seva posició, és el de reconèixer amb Freud que, en la seva matèria, l'artista sempre li porta la davantera i que no s'ha de fer el psicòleg allà on l’artista li desbrossa el camí”.

Lacan no va desenvolupar una teoria de l'art, sinó que es va acostar a les obres d'art com a potències capaces d'obrir interrogants inusitats sobre el món i l'ésser humà. Tornant a Freud, però obrint un camp subversiu –allunyat de la psicologia, la psiquiatria i la filosofia–, Lacan va fer de la psicoanàlisi una experiència; i allò que va extreure de l'art li va servir per teoritzar aspectes nous sobre la subjectivitat. Per exemple, va posar en relleu que quan algú s'atura per observar una obra d'art, ho fa principalment no com a espectador, sinó perquè el seu desig s’hi ha quedat atrapat. Perquè és mirat per l’obra, encara que no pugui veure des d'on. A partir d’aquest descobriment va plantejar la noció de “l'objecte mirada”, concepte que no pertany al camp del que és visible perquè és una absència.

“Lacan, l'exposició” està concebuda com una acumulació de mirades creuades entre obres que han marcat la història de l'art des del segle XVI fins als nostres dies i els conceptes psicoanalítics creats per Lacan, com el de “l'objecte mirada” i molts altres: l’(estadi) del mirall, l'objecte a, la veu, el forat, la lalengua, etc.

Per conversar sobre aquest important esdeveniment, aquesta tarda estaran amb nosaltres Ignasi Aballí i Gérard Wajcman.

Ignasi Aballí és artista visual. Entre les seves exposicions destaquen, entre moltes altres, les realitzades al MACBA (2005), el Museu Serralves de Porto, la IKON Gallery de Birmingham, el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía (2015), la Fundació Miró (2016) o el Meadows Museum (Texas, 2022). Ha participat en nombroses biennals i ha estat guardonat amb el V Premi Joan Miró (2015). Així mateix, ha representat Espanya a la 59a. Biennal d'Art de Venècia amb el projecte Corrección.

Les obres d'Aballí parteixen d'accions, de gestos o d’objectes molt propers a allò quotidià que, això no obstant, vistos des d'una altra perspectiva, ens obren a dimensions per descobrir. De vegades, aquestes obres només indiquen una primera lectura i marquen una absència, perquè l'espectador, en acostar-s'hi, posi una mica de part seva.

Gérard Wajcman és cocomissari de l'exposició, psicoanalista, membre de l'École de la Cause Freudienne, i autor de llibres traduïts com: Las series, el mundo, la crisis, las mujeres (2019); El ojo absoluto (2011), i El objeto del siglo (1998). Encara sense traduir té, entre molts d’altres: Ni nature, ni morte: Les vies de la nature morte (2022); Fenêtre: Chronique du regard et de l'intime (2004); Nature de Vase à la Morte de Chine (1997).

Els acompanyaran:

Sonia Arribas, catedràtica de Filosofia i directora de l'Institut de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra, i sòcia de la seu de Barcelona de la Comunitat de Catalunya de l'Escola Lacaniana de Psicoanàlisi.

Shula Eldar, psicoanalista, membre de l'Escola Lacaniana de Psicoanàlisi i de l'Associació Mundial de Psicoanàlisi.

Activitat organitzada per l'Institut Francès de Barcelona, la Biblioteca del Camp Freudià de Barcelona i l'Institut de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra.