SOL - Sábados de Orientación Lacaniana: Impasses creixents de la civilització*

L'angoixa és un afecte molt present en els nostres temps. Els efectes de l'avanç exponencial del discurs del capitalisme, van obrint la bretxa cada vegada més profunda entre rics i pobres. Les guerres apunten com a manifestacions del fracàs de la política, els drets fonamentals estan amenaçats, les emergències climàtiques proliferen... Enfront d'aquest panorama d'incertesa, veiem despuntar retorns gens esperançadors. És per això que, des de la Comunitat de Catalunya de l'Escola Lacaniana de Psicoanàlisi (CdCELP), proposem aquesta jornada sobre “Els impasses creixents de la civilització” per a abordar, des del discurs analític, les manifestacions contemporànies de la pulsió de mort.

Freud, en “El malestar en la cultura” va vincular la renúncia pulsional que comporta la cultura i la vida en societat amb la pèrdua de felicitat i l'augment del sentiment de culpabilitat, entrant de ple en una dialèctica amb la pulsió de mort [1]. Sense deixar de costat una posició entre escèptica i pessimista, Freud pensava que la civilització, amb els seus assoliments i creacions sublimatòries, podia, almenys, arribar a tractar a la pulsió de mort, vorejant.

Lacan, no obstant això, va produir un gir en la seva lectura d'aquest malestar. En el seu ensenyament, el simbòlic ja no apaivaga al gaudi, sinó que l'exacerba. Així és com el superjò freudià quedarà marcat per la pulsió de mort. Tal com apunta Miller: "El superjò freudià va produir coses com el prohibit, el deure, fins a la culpabilitat, que són termes que fan existir a l'Altre, són els semblants de l'altre, suposen a l'Altre. El superjò lacanià produeix un imperatiu diferent: Gaudeix! Aquest és el superjò de la nostra civilització"[2].
Aquest imperatiu és el que comanda al subjecte empenyent-lo a gaudir sense límits. Des del consum de tota mena d'objectes que el mercat posa a les seves mans, fins al tractament del cos, la sexualitat o l'altre com un objecte més de consum.

Lacan prendrà l'afirmació de Saint Just: “la felicitat es va transformar en un factor de la política”[3] indicant que, a partir d'allí, no hi ha solució aristotèlica possible per a la qüestió de la felicitat. Avui diríem que el gaudi és un assumpte primordial de la política. Els subjectes contemporanis viuen desbordats per promeses de felicitat impossibles d'aconseguir, sovint promocionades pel discurs de la ciència. Així, la paradoxa és que, avui dia, els subjectes corrent després d'un ideal de llibertat sense límits, viuen, més que mai, condemnats a l'esclavitud del superjò.

El malestar en la cultura s'articula llavors als impasses de la civilització. El rebuig de la castració propi del discurs capitalista alimenta amb una ferocitat creixent aquest malestar, les conseqüències del qual es fan sentir en molts àmbits: ecologia, filiació, guerres, règim de la veritat… tots ells obren un interrogant sobre el futur de l'experiència humana.

En el sofriment psíquic d'avui es reflecteixen les conseqüències en la subjectivitat d'aquests fenòmens i de quin mode, cada subjecte, d'un en un, ha pogut donar alguna resposta. Volem abordar aquestes qüestions i veure què ens ensenya la clínica del moment actual, per a trobar algunes pistes orientades a organitzar alguna resistència.

En aquesta època d’impasse ens sembla necessari, fins i tot urgent, abordar el llaç entre l'època, les transformacions en la subjectivitat i el símptoma. Per a aquesta comesa ens comminem a establir un diàleg amb altres discursos, com el de la política o la filosofia. Aquest intercanvi ens resulta enriquidor per a circumscriure alguns trossets del real en joc en els nostres temps, seguint la invitació de Lacan: “Millor doncs que renunciï qui no pugui unir al seu horitzó la subjectivitat de la seva època”.
Esteu tots convidats a participar!

*El títol al·ludeix a una frase de Lacan proferida en el seu discurs de Roma en 1969, “La psicoanàlisi, raó d'un fracàs”, Altres escrits, Ed. Paidós. Pàg. 369. Allí ens diu: “Quan la psicoanàlisi hagi deposat les armes enfront dels impasses creixents de la civilització (malestar que Freud pressentia), seran represes - per qui? - les indicacions dels meus escrits.

[1] Freud, S., (1932) "¿Por qué la guerra?", Obras completas, Vol. XXII, Amorrortu, Bs. As., 1991.
[2] Miller, J-A., El Otro que no existe y sus comités de ética, Paidós Bs. As., Barcelona - México. 2005, p. 19.
[3] Lacan, J., El Seminario, Libro 7, La ética del psicoanálisis, Paidós, Bs. As., 1988.

Comissió Organitzadora: Soledad Bertran, Irene Domínguez, Andrea Freiria, Oriana Novau i Carla Rojo.

PROGRAMA

9:30h a 9:40h – Recepció

9:40h a 10:15h – Obertura a càrrec d'Irene Domínguez i Conferència inaugural a càrrec de Guy Briole

10:15h a 11:45h – Ensenyaments de la clínica
Presentació de casos clínics a càrrec de:
Fernando Juárez
Oriana Novau
Trinidad Valente

Coordinen i comenten:
Horaci Dobry
Montserrat Puig

11:45h a 12:15h – cafè

12:15h a 14:00h – Conversa entre discursos
A càrrec de: Josep Maria Panés i Amador Fernández - Savater
Anima: Laura Canedo

CALENDARIO

Dissabte 30 de maig

De 09:30h a 14h

ENTRADA LLIURE fins a completar aforament
Es requereix Inscripció: cdc@elp.cat

Presencial a Vil·la Urània
C/ Saragossa, 29, Barcelona