Cicle de conferències en col·laboració amb l'Institut Francés de Barcelona

Què és una dona? Encara que pogués semblar una pregunta de resposta ràpida, la psicoanàlisi sempre l'ha mantinguda oberta. Sigmund Freud atribuïa a les dones un saber que no deixaven anar. Però, és una cosa que elles es reservaven? És que elles, les anomenades dones, tenien aquest saber? Els dos termes dones i femení, tot i que se'ls acostumi a fer servir indistintament, no són sinònims ni es recobreixen del tot1. Hi ha alguna cosa opaca i desconeguda per a tot ésser parlant en relació a allò femení.

Freud es va formular la pregunta: Què vol una dona?2 Ho va fer en corroborar que la maternitat no era suficient per donar compte del que realment estava en joc per a elles en relació amb el desig i el gaudi. En paraules de M. Helène Brousse “la maternitat ja no recobreix allò femení, ja no ho esgota”3, ja que, avui dia, la maternitat ha deixat de ser una obligació o un destí per esdevenir una elecció de gaudi de cada ésser parlant.

La psicoanàlisi s'ocupa del gaudi, i aquest no respon als múltiples significants proposats a la identificació que el gènere dispensa, al binari clàssic home/dona. El mateix procés d'identificació ha canviat, car no és aquell imposat per l'ordre familiar, on la dona quedava reduïda a ser la filla de, la mare de, o l'esposa de.

En parlar de diferència sexual, ens veiem enduts a fer-ho en termes del que és universal: “els” homes, “les” dones i “els” altres. Però per a la psicoanàlisi, l'universal es caracteritza per ser una veritat mentidera. Per Jacques Lacan4, el més important renovador de la psicoanàlisi després de Freud, el discurs de la psicoanàlisi exclou la dominació, i per tant, aquest discurs no té res d'universal, no es pot parlar de “els” i “les”. Aleshores, atès que l'abordatge de la sexualitat és sempre singular, es pot parlar d'un o una, d'una per una. En paraules de MH Brousse, allò femení introdueix el fracàs d'allò universal, del “per a tots igual”, en caracteritzar-se per quelcom misteriós, indicible, no localitzable i il·limitat.

La contribució de la psicoanàlisi a la causa de les dones va consistir a donar-los la paraula. Escoltar-les una per una en la seva diversitat.

Aquest cicle de dues trobades, entre la psicoanàlisi i altres discursos, ens permetrà abordar punts de gran actualitat sobre les dones, allò femení i la feminitat.

Comissió organitzadora: 

Elizabeth Escayola, Héctor García, Magda Mataix, Trinidad Valente i Oriana Novau

Trobades:

Les dones i allò femení

Dilluns 24 de febrer de 2025 a les 19h

Conversen:

Lidia Ramírez

Begonya Saez

Modera:

Trinidad Valente

La dona, amor i estrall.

Dilluns 2 de juny de 2025 a les 19h

Conversen

Neus Carbonell

Miriam Cano, Escriptora i Traductora

Modera:

Elizabeth Escayola

CALENDARIO

Dilluns a les 19h

24/02/2025

02/06/2025

Presencial a l'Institut Francés de Barcelona

Carrer de Moià, 8, Barcelona

**Imprescindible fer la inscripció al web: www.institutfrancais.es/barcelona/