Seminaris de Primavera '24. Una lectura de L'Etourdit  

Howard Rouse (Ensenyament a risc propi)

Una lectura de L’étourdit

L'Étourdit té la fama, més fins i tot que altres textos de Lacan, de ser il·legible. L'objectiu d'aquest Seminari, sorgit de la feina en un càrtel, és mostrar que això no és el cas.

L'orientació, com sempre, és donada per Jacques-Alain Miller. De manera puntual, Miller ha dit que Lacan va escriure L’étourdit per demostrar, en contra de Deleuze i Guattari, que és possible sostenir la psicoanàlisi completament sense l'Èdip. De manera més consistent, el darrer curs de Miller, L'U tot sol, ens dóna les eines per desxifrar un text estructurat –en el moment del Seminari XIX: …o pitjor– enterament al voltant de l'oposició entre ésser i existència. D'aquí les extenses referències que Lacan dóna al text, tant explícites com implícites, a la filosofia de Heidegger i al llibre d'Étienne Gilson, L’être et l’essence.

Lacan utilitza aquestes referències, però, per subvertir-les. Pren les nocions d'ocultament i des-ocultament de Heidegger, i també la noció nova del dir –que va més enllà de la mera enunciació en la seva oposició amb els enunciats– per mostrar que allò que s'oculta en les dites d'una anàlisi és el dir, no en el seu ésser, sinó en la seva existència: “Que es digui queda oblidat després del que es diu en allò que sent.” Com a conseqüència, la interpretació analítica ha d'apuntar –al contrari de l'hermenèutica filosòfica de Gilson– al descocultament de l'existència mateixa. La interpretació és apofàntica, però no en el sentit de l'ésser d'Aristòtil, d'on Lacan pren aquest terme, o de Heidegger, qui l'usa amb freqüència. La interpretació apofàntica analítica –homofònica, gramatical, o lògica– fa, com diu Lacan, apareser (parêtre), fa “una parada a l'ésser”, revela l'existència del dir ocultat en l'ésser de les dites. I es basa en una topologia que no pressuposa l'ésser de les dites de l'analitzant, sinó que crea o recrea dir-les a partir de l'acte mateix de la interpretació de l'analista.

El Seminari s'organitzarà segons els quatre temes següents:

1) L'ésser i l'existència.

2) Les dites i el dir.

3) La recreació topològica.

4) La interpretació apofàntica.

Bibliografia escollida

Gilson, E. El ser y los filósofos. (La versión en castellano de L’être et l’essence). Pamplona, Ediciones Universidad de Navarra, 2005.

Heidegger, M. “Logos”. Conferencias y artículos. Barcelona, Ediciones del Serbal, 1994, pp. 153-69.

Lacan, J. “El atolondradicho”. Otros escritos. Buenos Aires, Paidós, 2012, pp. 473-522.

Lacan, J. El Seminario 19: …o peor. Buenos Aires, Paidós, 2012.

La Sagna, P. & Adam, R. Contrer L’universel. L’étourdit de Lacan à la lettre. París, Éditions Michèle, 2020.

Miller, J.- A. El Uno todo solo. Publicado en la revista Freudiana, números 63, 66 a 71, y 73 a 79.

23/4/2024

Segona sessió: Els dits i el dir

En la primera trobada d'aquest Seminari, vam arribar a llegir les dues primeres pàgines del text del Atolondradicho, orientats per la distinció entre el ser i l’existència en el curs de Jacques-Alain Miller El ser y el Uno i també en el Seminari 19: …o peor.

            En aquesta segona trobada, entrarem plenament en l'escrit de Lacan per a explorar, seguint l'ordre del text, tres qüestions: la localització del dir en el discurs, especialment el Discurs de l'Analista; els diferents dirs que Lacan especifica (de la filosofia i de la matemàtica, de Freud i de Lacan mateix, dels pares, de l'home i de les dones etc.); i la contraposició fonamental entre l'ésser d'aquests i el dir que els ex-sisteix.

Bibliografía básica

Lacan, J. “El atolondradicho”. Otros escritos. Buenos Aires, Paidós, 2012, pp. 473-522. Nos concentraremos específicamente en esta sesión en las pp. 475-93.

Lacan, J. El seminario 19: …o peor. Lección XVI, “Los cuerpos atrapados por el discurso”. Buenos Aires, Paidós, 2012, pp. 217-31.

Miller, J.- A. Un esfuerzo de poesía. Clase IV, “Sobre el discurso de la ciencia”. Buenos Aires, Paidós, 2016, pp. 57-74.

18/10/2024 

Tercera sessió: El dir topològic i l'interpretació apofántica

En les dues primeres trobades d'aquest Seminari, investiguem la distinció entre ésser i existència que centralment informa aquest escrit de Lacan i com conceptualitza aquest dir que afirma que es troba, en una anàlisi, oblidada darrere de les dites.

En aquesta tercera i darrera trobada, reprendrem el que va quedar pendent al final de l'anterior, els diferents dirs que Lacan explora al text: el dir filosòfic, el dir matemàtic, el dir de Freud, el dir de Lacan mateix, el dir parental, el dir de l'home, i el dir de les dones. Ens concentrarem especialment, a partir d'una intervenció de Rubén Touriño, en el dir matemàtic de Cantor. I a partir d'allà, entrarem en una discussió del que Lacan anomena el seu dir topològic, per veure com aquest li permet desenvolupar la seva idea de la interpretació apofàntica com a “aturada a l'ésser” que opera a favor de l'existència.

CALENDARIO

Dimarts 27 de març a les 20h30

Presencial a la Seu Barcelona

C/ Sta. Perpètua, 10-12

Properes dates: 23/4;  21/5;  2/7: 18/10