Seminaris de Primavera '24. CdC-ELP El que la psicoanàlisi ensenya sobre el nen.    

El que la psicoanàlisi ensenya sobre el nen.

Comissió: Carmen Grifoll, Victoria Vicente (Responsables). María Guardarucci, Lidia Ramírez.

La psicoanàlisi amb nens no és una especialitat. Nos ens apropem com a experts, però si amb l'esforç de transmetre i formar-se en la lògica dels conceptes fonamentals, brúixoles a tenir en compte en l'atenció dels patiments dels nens.

El discurs contemporani introdueix canvis en la manera d'entendre i de fer amb els nens el que es mostra en diversos camps tant a nivell del tractament dels malestars com a nivell social i l'educatiu: assistim a la primacia del neuro, al desallotjament del nen del món dels semblants mitjançant alguns discursos de dominació, a la devaluació/ explotació de la paraula del nen en detriment de l'escolta i la subjectivitat.

El seminari proposa acostar-se al que la psicoanàlisi diu sobre el nen a través de 4 cites localitzades en l'obra de Jacques Lacan que orienten tant en el seu vessant epistèmic com clínica i política.

En cada trobada treballarem una de les frases que hem pres com a referència:

- “El niño como símptoma y el niño como objecte del fantasma”

Presenta: Enric Berenguer

- “El autista…algo hay para decirle”

Presenta: Eduard Fernández 

- “La doble madre” (Gide, Leonardo, Juanito)

Presenta: Jorge Sosa

- “El niño está capturado por entero en el juego de las dos líneas”

Presenta: Montse Colilles. 

Bibliografía de referència:

- Lacan J. “Dos notas sobre el niño” [1969], en Otros escritos, ed. Paidós.

- Lacan J. “Conferencia de Ginebra sobre el Sintoma” en Intervenciones y textos 2, ed. Manantial.

- Lacan J. El Seminario 6, El deseo y su interpretación, cap.4º “El sueño de la pequeña Ana,” pag. 90, Paidós.

- Lacan J. El Seminario 4, La relación de objeto, cap. XXII, “la madre desdoblada”, págs. 373-390 y 425, Paidós.

Divendres 26 d'abril:

Convidat: Eduard Fernández Guilaña

Coordina: Carmen Grifoll

En la conferència de Ginebra sobre el símptoma, el Dr. Cramer inicia un diàleg amb Jacques Lacan preguntant-li què és el que fa que un nen pugui escoltar. Apunta al cas dels autistes i creu que no arriben a escoltar-nos ja que el seu llenguatge queda com una cosa tancada. Al que Lacan respon:

“És molt precisament el que fa que no els escoltem. El fet que ells no ens escolten. Però finalment sens dubte hi ha alguna cosa per a dir-los”.

Partint d'aquesta cita, en la reunió, ens ocuparem del treball possible amb els subjectes autistes a partir de l'escolta atenta de l'analista.

Bibliografia 

-Lacan J. “Conferencia en Ginebra sobre el Sintoma” en Intervenciones y textos 2, ed. Manantial, p. 134.

CALENDARIO

Divendres a les 20h30

Dates de reunió: 22 de maç, 26 d’abril, 17 de maig, 14 de juny.

Seu de Barcelona de l’ELP

Modalidad presencial

C/ Sta. Perpetua,10-12