• CONTACTO

La psicoanàlisi i la seva immersió en l'època. Quatre trobades

La psicoanàlisi i la seva immersió en l'època.

Quatre trobades.

En l'al·locució de Jacques-Alain Miller, Per a introduir l'efecte-de-formació1 trobem el recordatori, d'allò que Lacan ja havia assenyalat, que és convenient abordar la qüestió de la formació de l'analista, amb una certa desconfiança, en específic, una desconfiança en relació amb el propi terme “forma”. Això ha estat una constant tant a l'Escola de Lacan, com en la que es va refundar després de la dissolució de la EFP en 1980.

 

No es tracta en els efectes-de-formació d'una bildung que respon al bell, a la Gestalt, a la repetició uniforme. No obstant això, tampoc es tracta de retrocedir en l'intent de formalitzar el que succeeix, com es dona, a partir de l'experiència. Tenim els espais del passi, en la nostra comunitat, el Seminari, i l'horitzó d'un Col·legi en l’ELP, per a intentar respondre a la pregunta de què fa possible que algú faci el passatge de analitzant a analista?

 

Ara bé, en aquest nou espai que impulsem, s'apunta a començar per una petita sèrie de quatre trobades, en els quals un debat, una conversa, una conferència i la seva crítica, i qualsevol altra manera d'establir un intercanvi, amb l'objectiu d'estudiar, de buidar, de llegir, de què es tracta el malestar en el qual estem immersos en el nostre temps i com alguns han trobat maneres de resposta.

 

En el llibre editat recentment en la Col·lecció de l’ELP, La escucha con o sin interpretación, més específicament, en la conversa de Jacques-Alain Miller amb l’ELP durant la presentació del llibre Polémica Política, trobem el següent:

“Hi ha una gran immersió en la conversa pública. I direm que nosaltres psicoanalistes hem de callar-nos sobre aquest tema? O dir que això no existeix? […] Com podríem interpretar sense estar al corrent de les formes contemporànies del discurs universal? […] Avui dia no cessem d'estar impregnats pel discurs universal. […] No tenim temps suficient per a això, sobretot si també volem analitzar gent, llegir els antics escriptors, pensar i llegir els manuscrits de Lacan, etcètera. Però l'existència d'aquesta conversa mundial, d'aquest debat públic mundial, condiciona la nostra pràctica professional”2.

 

I afegeix:

 

“Lacan mai ha pensat que l'analista hauria de callar sobre aquestes problemàtiques”3.

 

Prenent aquestes qüestions, iniciarem un cicle de quatre trobades, en el qual cada vegada un psicoanalista conversarà amb una comissió que estarà configurada pels quatre nous membres de l’ELP i de l’AMP que habiten la nostra Comunitat.

 

En cada trobada s'abordarà un aspecte en específic del malestar contemporani i les conseqüents lectures o respostes amb les quals cadascun dels convidats ha pogut saltar (com el salt del lleó que proposa Freud en relació amb l'agilitat necessària per a interpretar).

 

Com a última anotació, i per a ampliar una mica més el significant “immersió” que hem pres per a titular aquest espai, un altre comentari de Jacques-Alain Miller durant aquest 1 de maig de 2020:

 

“És la immersió. Quan parlem de formació, parlem de quin tipus ha de ser l'atmosfera i la configuració general de la nostra conversa […] Perquè ja no estem en l'època dels mestres. Estem molt més a prop els uns dels altres. I crec, que una cosa molt bona que va haver-hi en l’ECF i que es va transmetre a l’AMP, en general, ha estat un cert estil democràtic de parlar de la clínica”4.

 

 

REFERÈNCIES

  1. Miller, Jacques-Alain. “Para introducir el efecto-de-formación”. Cómo se terminan los análisis. Grama / Navarin, Buenos Aires, 2022, p. 354.
  2. Miller, Jacques-Alain. La escucha con y sin interpretación. Conversaciones con analistas españoles y rusos. Colección de la ELP, Madrid, 2022, p. 37.
  3. Ibíd.
  4. Ibíd., 22-23.

 

 

COMISSIÓ:

Eduard Fernández, Andrea Freiría, Ana María González i Regina Menéndez.

 

CALENDARIO

3 de març a les 20.30 hores

Gustavo Slatopolsky.  

Psicoanalista, membre de l' EOL y de l'AMP, coordinador de lalata/PAUSA y “La Cigarra” / dispositiu clínic.

 

28 d'abril a les 20.30 hores

Violència als institucions

Iván Ruiz.

Li acompanyen: Eduard Fernández y Regina Menéndez

 

19 de maig a les 20.30 hores

A determinar...psicoteràpia i psicoanàlisi

Montserrat Puig

L'acompayen: Andrea Freiria i Ana María González

Presencial a la Seu Barcelona

 

9 de juny a les 19.00 hores.

La possibilitat de l’inconscient en les cures actuals

Presenta: Patrick Monribot

Modera: Ana María González i Eduard Fernández

Presencial a la Seu de Barcelona

Comencem amb una pregunta ja antiga:

Quina diferència hi ha entre una psicoteràpia i una cura psicoanalítica? Una resposta directament intuïtiva i igual d’antiga: és la forma en la qual es té en compte i s’utilitza l’inconscient que actua en el nucli dels patiments psíquics.

Aquesta resposta minimalista exigeix d’altres preguntes més actuals. Avui en dia, a què anomenem inconscient? I, sobretot, com fer-li un lloc en els tractaments contemporanis quan hem evolucionat envers una societat caracteritzada per la negació d’aquest inconscient, sigui al nivell del discurs de l’amo modern o sigui al nivell del discurs universitari?

Moltes persones que cuiden o curen pacients ho han experimentat dolorosament: aquesta negació concerneix en particular al ventall de tractaments proposats per les polítiques sanitàries. D’aquí la marginació dels tractaments mitjançant la paraula així com l’ostensiblement reivindicada erradicació de la psicoanàlisi per males raons , més cientificistes que científiques.

Així doncs, per tal de resumir l’equació, ¿com pot un professional, condicionat per directives sanitàries encaminades a l’exclusió del subjecte, posar en relleu la incidència de la psicoanàlisi en els pacients amb els quals ha de tractar i actuar? I, en conseqüència, com pot introduir en la seva pràctica una manera operativa eficaç?

 

 

 

 

 

 

Horario
A determinar

Compartir

  • Compartir en Twitter
  • Compartir en Facebook

ARCHIVO DE ACTIVIDADES

Índice de categorías