Seminari del passi

BCN 2021 - 2022 Espai del Pase

PRESENTACIÓN

Declinació de la creença

Jacques Lacan, a R.S.I, diu: “El que té xocant el símptoma – això que es frega amb l’inconscient – és que hom y creu. ]...] ... no hi ha dubte: qui ve amb un símptoma, sigui qui sigui, creu en ell.(1)

La qüestió de la creença està present d’entrada en la psicoanàlisi, però passa per algunes declinacions, tant en l’aventura de l’ésser que parla com en la seva aventura analítica.

Freud, que planteja la increença (Unglauben), definida com “rebuig de creure” (2), com posició decisiva del paranoic, destaca la negativa a renunciar à la creença en el fal·lusmatern com moment fundador del fetitxisme (3). Lacaneixampla les ressonàncies del problema de la creença amb tot el que va desenvolupar entorn de la fórmula que dóna títol al seu Seminari “Les non-dupes errent” (Els no enganyats erren), posant de relleu la creença en el pare com una manera fonamental, per al subjecte, de tractar el real. (4)

Si el S.s.S. introdueix la dinàmica de la creença en el dispositiu analític, què en queda al final de la cura? Jacques-Alain Miler, a “L’inconscient i l’esser que parla”, planteja una sortida per la banda del real: “Ésser incaut d’un real – la qual cosa jo elogio – és l’única lucidesa oberta al cos que parla per a orientar-se” (5)

Alguns elements del meu testimoni em portaran a examinar la declinació de la creença: des de la fòbia fins la pare-versió i més enllà. Sens dubte, ressonarà amb el tema de la resolucióde la transferència, tractat per Miquel Bassols en la mateixa sessió del seminari

Enric Berenguer

Bibliografía

1- J. Lacan, “R.S.I”, Seminario 22, inédito, 21-1-75.

2- S. Freud, “Manuscrito K” (1896).

3- S. Freud, “Fetichismo” (1927)

4- J. Lacan, “Les non-dupes errent”, Seminario 21, inédito.

5- J.-A. Miller, “El inconsciente y el cuerpo hablante”, https://www.wapol.org/es/articulos/Template.asp?intTipoPagina=4&intPublicacion=13&intEdicion=9&intIdiomaPublicacion=1&intArticulo=2742&intIdiomaArticulo=1